|
|Manifest Pati Blau després del
desallotjament | |
Enviat per CSO Pati Blau
En el que portem d’any s’ha incrementat
l’ofensiva contra els espais alliberats i centre socials okupats tant pel
nombre de desallotjaments com pels anys que aquests centres socials portaven
funcionant. Ara li toca al CSO Pati Blau.
Afrontem el desallotjament avorrides de la rutina dels desallotjaments,
avorrides dels escrits que ens anuncien un altre desallotjament, avorrides de
l’especulació, avorrides de la "justícia" injusta, avorrides
dels corruptes que monopolitzen la política, ...
Perquè la rutina dels desallotjaments trenca els projectes que duen a terme des
dels centres socials hem de trencar la rutina dels desallotjaments.
Sis anys d’okupació
Des de l’assemblea del CSO Pati Blau es pretenia i es pretén portar a
terme de forma autogestionada projectes que responen a diferents lluites
socials o, simplement, d’aprenentatge que, ens realitzin tant de forma
individual com de forma col·lectiva. El CSO Pati Blau és la continuació,
ampliació i maduració d’un projecte iniciat al CSO El Salt que va ser
desallotjat a l’any 1998. Així, diferents col·lectius que necessitaven un
espai per poder dur a terme les seves lluites van okupar a principis de
desembre de 1998 la finca situada al C/ Rubió i Ors nº1-3.
Aquest havia sigut un espai emblemàtic a Cornellà. Als anys seixanta-setanta,
els veïns i veïnes de la nostra població (és a dir, els nostres pares i mares)
i de les ciutats del voltant llogaven aquest espai per a fer els seus
"guateques". Fins que es van obrir altres centres d’oci a la comarca
es va mantenir com a punt de trobada per a gent de diferents poblacions. Als
anys vuitanta va començar la davallada d’aquest espai, ja que només
funcionava com a bar. L’última persona responsable del local el va anar
descuidant fins que el Pati Blau va ser tancat. I així es va sumir en quinze
anys d’abandó transformat en un cau de rates i un abocador de runa,
mentre aquesta finca era objecte de l’especulació.
Amb la reobertura d’aquesta casa, l’assemblea del CSO Pati blau va
recuperar un espai emblemàtic, donant-li vida i recuperant un local on persones
del poble o d’altres poblacions puguin portar a terme els seus projectes.
Les activitats es realitzen a preus populars, quan no són gratuïtes, per
facilitar-hi l’accés al màxim de gent possible. Des dels centres socials
tenim l’objectiu de donar i donar-nos una alternativa, a la
mercantilització de la cultura i explorar i difondre noves formes
d’expressió lluny de l’elitisme de la cultura oficial.
En els més de cinc anys d’okupació l’espai ha estat utilitzat de
forma permanent per col·lectius antifeixistes (RAK), contra-culturals
(Herejía), de contra-informació (Korneinfoyà i La destraleta), de malabars,
grallers i castellers. A més d’altres que l’han utilitzat de forma
puntual per a realitzar-hi assemblees, xerrades, trobades de col·lectius,
festes, concerts, exposicions, obres de teatre, dansa, ... la qual cosaha
permès difondre les seves activitats i lluites (antifeixistes; de solidaritat
amb altres pobles: Nicaragua, Burkina Fasso, Cuba, Euskal Herria, Veneçuela, el
Perú, Irlanda...; anti-sexistes; anti-repressives; contra l’explotació
laboral; per la lluita dels immigrants; contra l’especulació i per la
defensa del territori; i un llarg etcètera). Tots tenen en comú la seva lluita
contra el pensament únic i el continu intent d’alliberar-nos de
l’opressió en totes i cada una de les seves formes.
On hi ha dissidència sempre hi ha repressió.
Aquest Estat s’encarrega d’aniquilar les veus dissidents que
qüestionen i s’enfronten a tots els seus abusos de poder. Ells utilitzen
totes les seves armes: la "justícia", la policia, els mitjans de
comunicació...
Tot desallotjament suposa la pèrdua d’un espai on portar a terme
projectes, mentre la policia pren el barri amb un dispositiu desproporcionat
tant d’antiavalots com de la brigada d’informació (especialitzada
en l’espionatge i la repressió silenciosa dels moviments socials) es
dediquen a fer massives identificacions a les persones que es volen
solidaritzar en la defensa dels espais alliberats o als veïns i veïnes.
L’Estat posa tots els recursos que té al seu abasta (amb diners públics)
al servei dels propietaris de l’edifici que durant quinze anys
l’havien abandonat. Amb això converteixen el barri en territori de guerra
amb policies armats i secretes encaputxats a totes les cantonades pertorbant la
tranquil·litat del barri, sense tenir en compte si hi ha escoles a prop.
Però això no és només un atac al Pati Blau ni a l'okupació si no un atac a una
eina de lluita contra el pensament únic preestablert. Per això ens neguem a
perdre aquest projecte i practicarem la legitima autodefensa per tots els
mitjans que creguem necessaris per evitar el desallotjament. Més enllà de la
crítica a l’especulació defensem les okupacions com a mitjà per a
difondre i recolzar les diferents lluites que en ells s’hi expressen i
que d’altra forma no tindrien espai en la societat del consens obligat.
Defensem les okupacions contra tots aquells que precaritzen la nostra
existència.
Assemblea CSO Pati Blau. Octubre 2004