LA PREPOTÈNCIA POLICIAL NO ÉS MAI CAP SOLUCIÓ.

Els fets succeits aquests dies a El Prat, concretament a Sant Cosme, conseqüència de l'assassinat d'un policia i la fugida de dos detinguts, són un pas enrera en l'intent de molts anys per trencar la barrera que separa gitanos i paios, l'escandalòs setge policial al barri, criminalitzant per igual a tots els veïns ha estat una gota més en un problema que continuarà donant més i més voltes i que en aquests dies ha aixecat un mur encara més gran de racisme, xenofobia i odi. Les coses no s'han fet de la millor manera possible i en aquesta crònica volia denunciar-ho perque ningú entri en una valoració visceral, xenòfoba o racista com ha succeit en alguna notícia anteriorment penjada, simplement per prejudicis o per confusió dels media.

Penjat a Indymedia el 29 de maig del 2004

Quan van succeir els fets de l'escapada el passat dilluns la presència policial a tot el poble va ser agobiant i amb una prepotència i xuleria mai vista des de temps de Paquito. L'escapada va succeir cap a les dues de la tarda i fins a les set tota la zona va estar acordonada i entrar i sortir era lògicament impossible. En aquelles primeres hores van correr bulos i rumors per tot el poble, tothom donava la seva versió, havia succeit un tiroteig al bell mig del Prat, dotze casquests es van trobar pels terres, vidres trencats de cotxes i cases, resultat un policia mort i un ferit greu que era un currante que passava per allà. El que no han dit els mitjans és que la causa d'aquest obrer ferit poden ser els trets indiscriminats de l'altra policia que va mantenir el tiroteig a ple carrer, i és un suposit que s'haurà de comprovar més endavant. No se si el far-west o un excès de pelicules ianquis van ser la base que van portar a aquell policia a la seva poc mesurada actuació.

Poc després el cotxe amb el que van escapar va localitzar-se a Sant Cosme, d'on eren els fugits, els quals no són dos angelets innocents, i que per suposat són coneguts al poble i no precisament per ser germanetes de la caritat ni filàntrops que mereixen el títol de fills predilectes. Sant Cosme va estar tancat durant tres dies amb un setge policial d'escandol, i no diem d'escandol simplement perque el que estaven intentant era localitzar l'assassí del seu company, cosa que podem trobar normal, sino per les actituts amb els veïns d'aquella zona de Sant Cosme, antigament les tristement famoses 801. Les veus que ens han arribat d'aquell barri han estat la de policies metralleta en mà entrant a cases indiscriminadament, apuntant i insultant als nens que es trobaven als carrers, fent sospitòs a tots els veïns, els quals passaven per entrar i sortir del barri CINC ESCORCOLLS succesivament, amb maneres que els implicaven a ells també en fets que molts d'ells també rebutgen. El que està clar en un barri com Sant cosme és que tothom s'encarregarà pel seu bé de mantenir la boca tancada, i quan diem mantenir la boca tancada vol dir la llei del silenci que durant tants anys ha funcionant en un barri amb els index més alts de tràfic de drogues i de presos de tota Catalunya. Normal que els txivatos siguin elements molt detestats, i normal que ningú vulgui trencar una llei que et pot costar la vida.

Així tots els veïns de Sant Cosme eren vistos pels policies com sospitosos delinquents que saben i callen, i per tant mereixedors del càstic i l'humiliació a cada control i a cada pas que donaven pel seu barri. Perles com "Os vamos a matar a todos", "no te pongas chulo que te frio aquí mismo", "os vais a enterar a partir de ahora" i moltes d'altres són frases textuals relatades per alguns veïns que han patit aquesta amenaça constant i que s'han sentit una vegada més marginats i reprimits només per ser gitanos i per tant sospitosos.

La detenció va ser un altre espectacle al que es va sumar l'acarnissament de la policia amb el detingut davant dels nombrosos curiosos i veïns que estaven en aquell moment al carrer, l'inmensa majoria gitanos, que el que veien era que quan el detingut estava emmanillat i a terra, li estaven propinant una pallissa pròpia de qualsevol grup de caps rapats. Amb total impunitat el van massacrar davant de la mirada dels veïns, com una advertència per la resta, com han fet sempre els feixistes quan apallissaven algú, buscant l'efecte no només en l'apallisat sino en els que ho miren, i això tal com estaven les coses, tenint en compte que la línia que separa gitanos i paios és més profunda del que qualsevol es pot imaginar, reincidia i apretava la ràbia continguda de molts, i atiava encara més l'odi racial i els crits de venjança i amenaces de tot tipus. Si tenim en compte que molts dels que ho veien eren familiars del detingut, que també s'en van endur a la companya acusada d'haver-lo amagat i no delatar-lo a la policia, que la mare va tenir una crisi d'ansietat per la que la van hospitalitzar convertint-se el CAP de ST.Cosme en una manifestació de ràbia i odi gitano, que deixen dos nens abandonats sense que ningú s'hagi encarregat de cuidar-los o dur-los a algun lloc, si tenim en compte tot això podem entendre que s'ha fet de la pitjor manera possible.

Ningú està defensant ni dient que el detingut sigui a partir d'ara un heroi pel simple fet d'haver matat un policia, ningú està parlant de que a partir d'ara se l'hagi de considerar una víctima quan ell ha fet moltes al poble i rodalies, simplement l'actuació policial ha estat escandalosament racista, feixista i criminalitzadora amb tot un col·lectiu al que només li faltava això per tancar-se encara més en si mateix del que ja ho està. Aquests dies s'han caminat molts passos enrera que poc a poc s'havien avançat, podriem parlar amb molts paios que treballen diàriament a Sant Cosme, a l'hospital, com a educadors, als esplais i centres oberts i et donarien la seva versió dels fets. Un setge vergonyòs per les actituts que ha pres amb tota la resta de veïns.

La llei del silenci, la sensació de guetto, els problemes estructurals de drogadicció i màfies diverses on s'inclouen policies que treballen mà a mà amb els traficants o simplement fa anys que miren cap a una altra banda per interesos que nosaltres podem endevinar, els clans familiars, el desarrelament absolut, la pobresa i la marginació, la separació i racisme entre gitanos i paios, amb actuacions com aquestes s'han reforçat i entrem de nou a una etapa de dificultats i incertessa que no portaran ni al Prat ni a Sant Cosme res de bo.