Veins i veïnes del Prat de Llobregat

Vivim a una ciutat de prop de 65.000 habitants immersa en un procés profund de transformació com a conseqüència del Pla Delta. Aquest destrossarà per sempre tot el nostre entorn natural i gran part del patrimoni històric, i comportarà un desenvolupament urbanístic on nombroses institucions i multinacionals tindran via lliure per l'especulació més salvatge. El Prat s'ha convertit en una ciutat dormitori al servei de la Gran Barcelona del Forum 2004. Una Barcelona de disseny, europea i cosmopolita on tota la merda anirà cap a les poblacions dels costats. A nosaltres ens ha tocat la pitjor part, tot el que és nostre es sacrificable pel denominat “interés general” i els principals afectats, com sempre, no tenim res a dir. En canvi, des dels mitjans de comunicació locals, l'Ajuntament ens presenta una imatge falsa i manipulada, una visió idíl·lica d'un poble amb un futur immillorable, ple d'oportunitats, ric en el seu teixit associatiu i en participació ciutadana. Amaguen la realitat i enganyen a la població confonent el futur de les multinacionals i les grans empreses amb el nostre futur, els beneficis seran enormes i les oportunitats laborals que ens donaran a canvi seran les de sempre, la dels contractes ridículs i insultants. Amaguen la realitat d'un teixit associatiu al que l'ajuntament vol dominar i teledirigir, amb una política de subvencions on es premien les afinitats polítiques i es castiguen les crítiques: quan més vots més subvencions. Ni tan sols han construït l'Hotel d'Entitats del Casc Antic que van prometre a l'antiga seu dels pagesos, convertida ara en un bloc de luxe. Amaguen la realitat d'una participació ciutadana que consisteix en un circ on tot està ja decidit i s'ens explica. Si volien participació ciutadana, perque no han fet un referendum en un tema tant important com el Pla Delta o en d'altres que ens afecten directament?

Les mancançes de la política municipal d'Iniciativa són evidents en molts àmbits. Amb el seu consentiment, el gran negoci immobiliari, terreny on es mouen especuladors de tota mena, ha posat les vivendes al nostre poble a uns preus inasequibles per la gran majoria de la població. Com a “solució” la Generalitat i l'Ajuntament del Prat, únicament oferten 30 locals als terrenys de Cal Gana a 20.000 ptes el lloguer mensual amb un màxim de cinc anys, quan la demanda és enorme i aquests són insuficients. Si comparem el nombre de pisos de protecció oficial construits i els que ho són per iniciativa privada, la desproporció és abrumadora a favor d'aquests últims. La possibilitat de comprar un pis és imposible, la de llogar-ho a un preu raonable, improbable. Els nostres sous precaris i temporals, no donen cap estabilitat per sortir endavant, cosa que allarga la vida dels joves al domicili patern, imposibilitant-los cap mena d'independència i conduint-los a una submissió i manca d'oportunitats absolutes.

A aquesta situació es suma la manca de locals perque els joves desenvolupin les seves inquietuts. Els existents, com La Capsa, estan totalment enmarcats en el seguidisme de la política municipal, gestionats per una empresa privada de dubtosa eficiència, amb preus abusius i poc populars, mancats d'una oferta diversificada i desaprofitant totalment el potencial de les instal·lacions.

És per tot això i per la necessitat que tenim de sortir-nos del discurs únic i globalitzant, que un grup de joves hem decidit okupar aquest espai, des de fa uns anys abandonat completament, per utilitzar-lo com a centre social autogestionat i vivenda, per al nostre propi ús i el de tots/es aquells col·lectius, associacions i persones que així ho vulguin. Obrim una porta per treballar junts contra els valors capitalistes que es mengen el món i a favor d'una forma diferent de veure les coses. Estem oberts a totes les iniciatives i idees que volgueu aportar: xerrades, assemblees, activitats, tallers, festes, assajos....

L'okupació no és una resposta nova a la nostra població, aquesta forma de protesta i d'autogestió ha estat present en major o menor mesura durant quasi una dècada amb la resposta miserable que coneixem per part de les institucions: les Cases d'en Puig, desallotjades després de quatre anys d'okupació per convertir-les en una caricatura del que van ser, una forma molt original d'entendre el patrimoni històric consistent en destrossar-ho completament per fora i per dins, i amb el sarcasme afegit de construir un centre ambiental on s'oculta, amb molt de disseny, la destrossa criminal del nostre entorn, fins i tot l'anomenada plaça de l'agricultura que té al davant és de ciment. Per sort la resposta ciutadana ha estat la de no caure en l'engany, i la nul·la assistència a les activitats que allà es fan, demostren la falsedat d'un espai que no s'aguanta per enlloc i al que molts pratencs i pratenques han decidit donar-li l'esquena. “El Jaleo”, okupat durant dos anys a la plaça dels autobusos continua, després de dos anys del seu desallotjament, tapiat i inservible, encara no entenem quina és la moral que fa preferible un espai deshabitat a un d'habitat. L'antic local de l'AEG Anton Vilà aprop de l'estació, desallotjat després de dos mesos ara és un solar magnífic on no s'aturen ni els gossos a pixar. Com es veu en cap d'aquests casos la resposta institucional ha solucionat cap de les problemàtiques que han portat a alguns joves a okupar espais al nostre poble, i continuem creient que aquesta és una forma legitima de desobediència davant les lleis injustes que ens marginen com a joves i com a ciutadans. Davant la seva legalitat plantem la nostra legitimitat.

La política general tendeix al discurs únic, tractant qualsevol dissidència com a delictiva, en una creixent espiral de mentides basada en els muntatges policials i mediàtics, on es criminalitzen els moviments socials assenyalant tota alternativa al seu sistema com a terrorista. La vigilància pública i privada, la por i la repressió desproporcionada són les armes utilitzades per mantenir a la gent callada. La governadora Julia Garcia Valdecasas ho està deixant molt clar des de que agafà el càrrec. Des de l'atemptat de l'onze de setembre l'excusa de la seguretat està portant a un retrocés de les llibertats i a una cursa armamentística que porta a la humanitat cap a l'abisme de guerres que no volem. Tots els partits polítics, i en el nostre cas Hipocresia-Verds, segueixen una política basada en els valors dominants d'aquesta societat capitalista (individualisme, conformisme, discurs únic, insolidaritat...). El que està succeint al nostre poble està intimament lligat al procés globalitzador sagnant que prioritza els diners davant de les persones, ni el nostre poble ni el món es mereixen la situació a la que ens porten dirigents esquizofrènics. És el moment de sortir-se del cercle, organitzar-nos i difondre la idea de que un altre món és possible.