Ens quedem absolutament sorpresos de la reacció consistorial apareguda en els diaris El Punt i El País d'ahir 2 de juliol, on en titulars se'ns informa que "El Prat no permetrà l'inici de les obres del TGV perquè falten mesures de protecció ambiental" o "El Prat "no permitirá" las obras del AVE sin la declaración de impacto". Suposem que a qualsevol persona que no tingui ni idea del que s'ha fet al Prat de Llobregat en tema mediambiental ni tampoc cap mena d'idea del que significa la paraula "ecologista" aquests titulars els deuen donar una sensació de rigidessa i sobretot d'una consciència mediambiental clara. Molt aplaudides venint d'una alcaldia governada per un partit que es declara, sense cap mena de rubor, "ecologista de debò" tot i que portin anys arrassant el Delta del Llobregat, però això és dificil de saber a fora. Un partit que en el seu programa electoral es declara contrari a aquests trens i que en canvi en el nostre municipi s'ha convertit en el principal defensor sense que sembli que això els faci sortir els colors.

Demanar que el TGV compleixi declaracions d'impacte ambiental és tan irrisori com demanar-li sensibilitat ambiental a una central nuclear. El TGV és de per si un atemptat al medi ambient i una infraestructura que el malmet de forma brutal, sense entrar a valorar el seu impacte especulatiu i els milions i milions d'euros que es maneguen entre constructores i institucions que cedeixen els terrenys. Les declaracions d'impacte ambiental s'han convertit en boca d'aquests "mercenaris de l'ecologisme" en res més que paper mulla't, purs tràmits burocràtics que abans mai es feien però que ara, com per llei estan obligats a complir, simplement són manipulats i serveixen perque es faci l'obra projectada amb una màscara de legitimisme ecològic que mai hauria de tenir per qualsevol que s'anomeni ecologista.

La mostra més clara d'aquest desgavell ha estat el ridícul debat durant molts anys entre administracions, partits polítics i empreses sobre el seu recorregut definitiu, per suposat un debat en que la població del Prat no tenia res a dir com en res del que ens afecta amb el pla Delta i els seus pegats posteriors. Des de que Cascos fou ministre de Foment, hem vist com les propostes del TGV s'anaven solapant unes amb d'altres, l'entrada del TGV al Delta ha vingut marcada per una absurda i delirant discussió en el que el tema prioritari per suposat no era ni l'impacte sobre el Delta ni molt menys els paràmetres de sostenibilitat que tan els hi agrada ara demanar. El TGV havia d'arribar obligadament a l'aeroport, aquest va ser un punt de partida que van defensar totes les administracions catalanes i per suposat el nostre consistori tan "ecologista" també, no importava que aquesta entrada s'haguès de fer sacrificant uns terrenys naturals com els del Delta, s'havia d'arribar i punt, perque el prioritari era dotar a l'aeroport d'unes connexions que el farien guanyar categòries a nivell internacional i asolir la categoria HUB per la qual podrien rebre nombrosos fons europeus i sobretot pel "bé de Catalunya", un argument que quan no se sap que dir es fa servir molt alegrement i que tant hem sentit els pratencs en els darrers anys.

Vem veure indignats com les propostes d'entrada del TGV es multiplicaven per fer-les cada cop més ridícules i antiecològiques, fins arribar al famòs bucle, que feia, apart de destrossar una part del Delta en rodó, que el TGV, teòricament un tren d'alta velocitat, haguès arribat a tenir velocitats inferiors a la d'un rodalies antic. En totes aquestes propostes, moltes d'elles defensades pel consistori, l'impacte ambiental no es contemplava perque partien de la base de fer passar un Tren d'Alta Velocitat per terrenys naturals d'un Delta, una cosa absolutament allunyada de tot sentit ecològic. El que està més clar és que si alguna d'aquestes propostes haguès prosperat tindria la seva declaració d'impacte ambiental feta a mida per no aturar l'obra que és el més important.

Un altre assumpte que es va sumar a les discussions va ser la famosa estació intermodal d'aquest tren, ja que l'aeroport no tindria el seu TGV entrant triomfant, almenys El Prat hauria de tenir la seva estació del TGV i en això es van posar tots els partits polítics del consistori, l'any 2003 en un pacte signat amb el ministeri de Foment i la Generalitat s'acceptava ubicar l'estació central al nostre poble. Però en aquest assumpte res és segur i un cop ressucitat el debat sobre la seva entrada a l'aeroport de nou es va replantejar aquesta proposta, fent emprenyar al nostre alcalde i no només a ell sino a tot el consistori que en una declaració oficial van "exigir" que es respectès el pacte arribat al 2003. Tots a una com a Fuenteovejuna.

Un dels punts més interesants per entendre l'entestament del nostre consistori en l'estació, i principalment del nostre alcalde, fou la ubicació d'aquesta en una zona com la de l'antiga fàbrica de La Seda, un espai que va ser comprat ara fa uns anys per la immobiliària Vèrtix amb el conseqüent tancament de la fàbrica i l'acomiadament i prejubilacions de centenars de persones. La presidència de Vèrtix està ocupada per Felip Massot, íntim amic de l'alcalde Tejedor i molt proper a IC, que ja va ser obsequiat amb la construcció del barri de negocis Mas-Blau del Prat i que per suposat parla també del "compromís amb el medi ambient" entre els principis de la seva immobiliària. I com molt gràficament expressen ja al 2003 "han sabut aprofitar la propera arribada del tren d'alta velocitat a Barcelona"

A l'espai comprat per Vèrtix s'havia previst el futur eixamplament de la ciutat cap al Nord, el qual s'ha tornat encara més suculent amb els anys. Primerament amb els terrenys de Fisipe, tancada a principis d'aquest any per interessos especulatius, i que es troba just davant de l'antiga factoria de La Seda i per tant del lloc on anirà l'estació. Però per si això encara fos poc, una altra fàbrica com la Paperera, que es troba en la mateixa zona, va ser comprada per la immobiliària Espais Gestió Immobiliaria de Barcelona S.A que ja ha anunciat el tancament de la fàbrica abans de l'any 2007 i l'acomiadament de més de 200 persones. Tenim per tant un espai de milers d'hectàrees preparades per començar a construir habitatges de la mà d'immobiliàries amb tot el que això comporta, on s'han fet desaparèixer en pocs anys les dues fàbriques més antigues i simbòliques del poble, acomiadant a milers de persones, i on es construiran en pocs anys centenars de vivendes amb uns terrenys que es vendran com a immillorables en estar a cinc minuts de Barcelona i al costat de l'estació del TGV. El pastís especulatiu està servit, i els veïns dels carrers que quedaven entremig de les factories veuen com les seves cases poden anar a terra i com el consistori encara no els ha informat del seu futur. El que si saben és que el TGV els passa per sobre, però no els hi pregunteu per on que encara ni ells ho saben del cert.

Explicat tot això, possiblement queda més clar el veritable objectiu que comporta l'arribada del TGV, l'estació intermodal dona el tret de sortida a un dels projectes especulatius de major magnitut fets al Prat de Llobregat. Per tant, considerem absolutament repugnant que s'intenti enganyar de nou a la població posant-se la màscara d'ecologista quan mai l'interés ecològic ha guiat l'actuació del consistori. Realment és insultant el sentit de l'ecologisme que ens volen fer empassar per la força, no caldria repetir totes les bestialitats que en aquest poble s'han realitzat amb la paraula ecologista a la boca d'una forma tan hipòcrita com vergonyant. Però ja estem acostumats a aquesta tàctica consistorial de repetir mentides fins que sembli veritat i de presentar-se com a "ecologistes" encara que les seves actuacions no tinguin res a veure amb l'ecologisme. A nosaltres no ens enganyen més, tenim memòria i els continuarem denunciant quan calgui i on calgui.

02 Juliol 2005. El Prat de Llobregat