La conselleria de medi ambient del Prat té per costum celebrar reunions i comissions tècniques amb experts sobre diferents temàtiques relacionades amb el medi ambient a nivell local. Un procès que va iniciar-se amb l'aprovació de l'agenda21 ara fa uns anys i que continua de forma més secreta. D'aquesta forma eixopluguen la seva nefasta actuació mediambiental en consultes fetes a "experts en la matèria" que donen certa legitimitat a la destrossa mediambiental (alguns d'ells són autèntics mercenaris de l'ecologisme) i a la vegada maquillen el procès d'un cert tarannà participatiu, encara que sigui entre uns escollits i que aquestes comissions no siguin obertes a tothom. Tot i així, moltes vegades són els mateixos experts els que els hi diuen les coses a la cara, sense que això serveixi de res, per suposat, ni que es facin públics aquests comentaris.

És el cas d'una acta sobre aquestes reunions que ens han fet arribar anònimament i que conté crítiques impresionants sobre l'actuació mediambiental referent el riu Llobregat i el seu desviament. Aquesta acta correspon a la reunió feta per la "Comissió temàtica de conservació de la biodiversitat del consell municipal del medi ambient" celebrada a les Cases d'en Puig el 13 de juny del 2005 i en la qual es va llegir aquest comentari enviat per Andreu Salvat que és biòleg, botànic, educador ambiental i consultor en projectes d'estudi i d'actuació a la natura i de restauració i conservació de rius. Perque ningú digui que no sap del que parla.

Comentari d'Andreu Salvat rebut el passat dia 25 de maig amb el prec de ser llegit en la propera reunió de la Comissió.

“Un comentari personal que m'agradaria que féssiu constar a la propera reunió de la Comissió de Biodiversitat:

Els hàbitats fluvials hostatgen una biodiversitat molt elevada, especialment en un context mediterrani. Dins aquest hàbitat la zona de major biodiversitat són les ribes, és a dir, la zona de contacte entre l'aigua i la vegetació terrestre.

Les actuacions que actualment les administracions estan duent a terme al llarg de molts quilòmetres del riu Llobregat suposen (com és el cas del desviament) i suposaran (com és el cas de gairebé de la resta de trams aigües avall de Sant Andreu de la Barca), l'anorreament físic de les ribes i la seva inhabilitació com a espais naturals, produïnt un efecte barrera molt intens entre la llera i la ribera. Aquest fet és d'una gravetat extrema per diversos motius:

1. Redueix dràsticament el potencial ecològic del riu Llobregat, que passa a ser un canal.

2. Si bé es cert que en alguns punts la col·locació d'escullera era inevitable, la solució adoptada no presenta cap mena d'adaptació al territori i és única per a trams molt llargs; considera igual la riba còncava (on normalment es concentra l'erosió), que la convexa (on normalment el potencial erosiu és mínim i per tan no requereix escullera). Tot en funció de fer el projecte més fàcil per al enginyers.

3. La proposta no considera cap dels avenços en bioenginyeria produïts a diversos països centreuropeus i anglosaxons (fer talussos esglaonats enlloc de talussos de pendent únic, utilització de vegetals com ara estaques de salzes o fiber-rolls per a consolidar les ribes, etc, i està basat en criteris única i exclusivament hidrològics.

4. Els diversos projectes en curs vulneren clarament els principis de la Directiva Marc de l'Aigua i de la Nova Cultura de l'Aigua que alguns pregonen.

5. Aquesta manera de fer posa totalment en entredit la credibilitat de les declaracions polítiques i dels tècnics de l'administració quan diuen que existeix la voluntat de recuperar ambientalment el riu. (vegeu 30 minuts de TV3, o la presentació del llibre sobre el riu Llobregat del Centre d'Estudis Comarcals). L'únic futur que pot esperar el riu Llobregat amb aquesta política és esdevenir un parc urbà com el Besòs, el qual pot ser molt interessant des del punt de vista social però és nefast des del punt de vista de la conservació de la biodiversitat. En aquest sentit, resulten exemplificadores les suposades mesures de millora ambiental efectuades a Cornellà, on els arbres plantats
corresponen majoritàriament a espècies exòtiques i varietats de jardineria.

Bé, aquest document podria ser molt més llarg, però amb el que dic crec que ja resulta suficient per exposar l'estat de la qüestió.

Crec que sincerament que el que està passant amb el principal símbol d'identitat de la comarca, el riu, és molt gros, i algú ho havia de dir.

Una abraçada

Andreu Salvat”

Acta completa reunió 13 juny

05 Setembre 2005. Prat Llobregat