| Una alternativa ecologista al Pla Delta|

Extret pàgina: http://www.pangea.org/aeec/ecoilla/art41.html

El 16 d'abril de l'any 1994 es va signar al Prat de Llobregat el Conveni d'infrastructures del delta del Llobregat, més conegut com Pla delta. Aquest conveni va ser subscrit pel Ministeri d'Obres Públiques (avui Ministeri de Foment), la Generalitat de Catalunya, la Mancomunitat de municipis de l'àrea metropolitana i els Ajuntaments de Barcelona i El Prat. El conveni contenia previsions d'inversió i terminis per ampliar el port i l'aeroport de Barcelona, construir una macrodepuradora terminal al terme municipal del El Prat, i desviar el riu Llobregat. La seva principal novetat era que l'alcalde del Prat, Lluís Tejedor (d'Iniciativa per Catalunya), que històricament s'havia oposat al desviament del riu, ara estampava la seva signatura al final del document, donant finalment el seu braç a tórcer en un estira i afluixa que durava ja molts anys.

Però en aquell abril de fa més de dos anys no tot van ser flors, violes i romaní. Un important contingent de gent es concentrà a la plaça de la Vila del Prat increpant els polítics que entraven a signar el conveni. Des d'aleshores, l'activitat de l'oposició al pla, organitzada per la Coordinadora contra el desviament del Llobregat, i especialment per Depana, s'ha fet notar: interrupcions de l'anterior ministre d'Obres Públiques Josep Borrell, intervencions a les jornades organitzades per Ecomediterrània davant de 1'anterior secretària d'estat de Medi Ambient Cristina Narbona, celebració de l'any de signatura amb un enterrament del conveni al Prat, etc. Darrerament, com vau poder apreciar a l'Ecoilla número 1, es va suspendre un judici de faltes contra els ecologistes que s'havien posat davant de les màquines per impedir les obres de l'autovia del Llobregat, obra que pot posar en perill la recàrrega dels aqüífers del delta.

Però no tot és dir que no. També és important oferir alternatives. Certament, la majoria de projectes del Pla delta, especialment l'ampliació del port; l'aeroport i el desviament del riu, així com la construcció de l'autovia del Llobregat pel marge dret, poden malmetre els aqüífers i els espais naturals del delta del Llobregat. Però hi ha una altra possibilitat, s'hi poden oferir alternatives? Doncs sí. I això és precisament el que ha fet Depana, amb el suport tècnic de l'arquitecte Josep M. Carrera.

Depana ha elaborat una alternativa al Pla delta que, sense posar en qüestió la possible ampliació del port de Barcelona, no hipoteca, ans al contrari, el futur dels aqüífers i els espais naturals del delta del Llobregat. La proposta està fonamentada en dos grans eixos: l'establiment d'un continu natural/agrícola inundable que va des de més amunt de Sant Vicenç dels Horts fins a Gavà i Castelldefels formant una gran L invertida, i la creació de dos sobreixidors del Llobregat perquè, en cas de crescudes, l'aigua s'hi pugui desviar, permetent, d'aquesta manera, el manteniment del riu en la seva llera actual.

D'una banda, s'ha de garantir la perduració del Llobregat com un riu que pugui merèixer encara aquest nom, amb unes ribes com més naturals millor, sense talussos que les separin dels espais de la seva vora. I si això ja no és possible a la riba esquerra, s'ha d'intentar a la dreta. Per això és tan nefasta l'autovia que canalitza el riu i escapça les terres agrícoles que encara el voregen. D'altra banda, s'ha de conservar un espai inundable que garanteixi la recàrrega dels aqüífers, i d'una agricultura que encara és rica i amb possibilitats de futur, però que es troba assetjada per tota mena de desgràcies pel fet d'estar situada en una zona marginal de l'àrea metropolitana barcelonina. Tot això ho fa possible el pla de Depana en garantir la pervivència d'aquest gran espai agrícola/natural inundable, com podeu apreciar en el plànol adjunt.

Els propagandistes del Pla delta han dit que el Llobregat s'ha de desviar perquè és impossible que un riu desemboqui dintre d'un port. Fa pocs mesos, però, la premsa es feia ressò de l'acord de la Generalitat i el Ministerio per desviar el riu Francolí i fer-lo desembocar...dintre del port de Tarragona. Es volen evitar, d'aquesta manera, les inundacions que fa un any van assolar el barri tarragoní del Serrallo. No havíem quedat que els rius no poden desembocar en els ports? El cas és que les alternatives tècniques

són molt variades i gairebé tot és possible. E1 pla Depana, precisament, sense oposar-se totalment a la possible ampliació del port, no accepta el desviament del Llobregat i els perills que això podria comportar. I soluciona el problema de les crescudes del riu amb una idea prou imaginativa, però relativament senzilla: fer-hi sobreixidors. L'un recorreria, tot fent una sèrie de llacunes, el traçat del riu "desviat" i l'altre, més important, aniria paral·lel al traçat de la pota sud de les rondes i l'autovia de Castelldefels (C-245), fins a la llacuna de La Murtra. El primer, mitjançant aquest sistema de llacunes, tindria l'efecte afegit, unit a la construcció d'un gran parc fluvial, de facilitar les activitats d'educació i lleure mediambiental i orientar-les cap a aquesta zona, deslliurant d'un ús més massiu els aiguamolls, més interessants biològicament, de la Ricarda i el Remolar.

Pel que fa a l'ampliació de l'aeroport, el Pla Depana s'hi oposa de totes totes. L'aeroport encara no ha arribat a exhaurir tota la seva capacitat. I, si de cas s'hagués d'ampliar, no seria millor donar prioritat a d'altres aeroports catalans, com ara Reus o Girona? El que no es pot permetre de cap manera és que, per ampliar un aeroport, es malmetin uns espais naturals com els aiguamolls del Llobregat, que, junt als de l'Empordà i el delta de l'Ebre, representen les tres principals àrees de nidificació d'aus aquàtiques de Catalunya.

Oferir alternatives és important i ens fa més creïbles. Però no és suficient. Cal pressió, i pressió sostinguda. Sobretot quan els interessos implicats són tan poderosos com els que es bellugen darrera del Pla delta. És per això que els ecologistes catalans hem volgut fer les tretzenes trobades naturalistes i ecologistes de Catalunya a aquest preciós espai natural del delta del Llobregat, sovint tan desconegut. Per fer nostra també la lluita dels amics i amigues del Baix Llobregat per conservar els aqüífers del seu delta, els espais naturals que encara s'hi mantenen i, en fi, un riu que, malmès i degradat, encara es pot recuperar com un veritable espai natural.

Podeu estar ben segurs que ens tindreu sempre al vostre costat.

Albert Fabà. Desembre 1996