|DEPANA DEMANA UN ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL PER A LA LÍNIA 9 DEL METRO AL DELTA DEL LLOBREGAT|

Extret pàgina: http://www.depana.org/noticiari.html#

DEPANA, Lliga per a la defensa del Patrimoni Natural, exigeix a les administracions que realitzin un estudi d'impacte ambiental (EIA) al seu pas soterrat per el Delta del Llobregat atès que, afecta irreversiblement als dos aqüífers deltaics. Aquests aqüífers estan, tot i les nombroses agressions que el Delta del Llobregat està patint en els darrers anys especialment des de l'aprovació del Conveni d'Infraestructures del Delta del Llobregat (pla Delta), ben conservats. A més dels valors naturals lligats amb la seva estructura geòlogica esdevenen una reserva d'aigua estratègica de cara a períodes d'escassetat.

Per una banda l'aqüífer profund, que constitueix una reserva vital d'aigua per a la conurbació barcelonina, que serveix per evitar restriccions d'aigua quan les situacions climatològiques condicionen llargues sequies com la del passat hivern. També suposa una reserva estratègica enfront possibles contaminacions ambientals accidentals o provocades que puguin inutilitzar les reserves superficials d'aigua. Per exemple durant l'accident del Chernovil es van detectar nivells alts de radioactivitat en el sistema Ter-Llobregat i durant setmanes es va consumir únicament aigua d'aquest aqüífer deltaic, ja que es troba protegit d'aquestes contaminacions superficials.

El freàtic o aqüífer superior, tot i que no és útil per al consum humà, és el que crea, alimenta i manté les zones humides i les llacunes del Delta del Llobregat, que constitueixen espais naturals d'importància internacional i que estàn protegits per la normativa europea en aplicació de la Directiva 79/409/CEE, anomenada Directiva d'Aus i classificats com a Zonea d'Especial Protecció per a les Aus, ZEPA (nº 146: Delta del Llobregat).

La construcció soterrada del traçat previst de la Línia 9 del metro per el Delta suposa una greu alteració de la dinàmica dels aqüífers del Delta. Així afectarà greument els corrents subterranis que alimenten les zones humides deltàiques protegides per les directives comunitàries.

Totes aquestes alteracions de les dinàmiques naturals del Delta per la línia 9 del metro han de ser estudiades i s'han de plantejar alternatives menys impactants i les convenients mesures de correcció d'impactes sobre el medi ambient. Això implica una elaboració, amb la seva conseqüent exposició pública, d'un estudi d'impacte ambiental. Aquesta infraestructura està inclosa en l'annex II del Reial Decret-Llei 9/2000 de 6 d'octubre, en aplicació de la Directiva 97/11/CEE, del Consell, i que determina que en cas d'una afectació a alguna zona protegida per l'aplicació de la Directiva d'Aus o la d'Hàbitats s'ha d'elaborar obligatòriament un estudi d'impacte ambiental.
Igualment l'art. 6 de la directiva d'Habitats, que s'aplica a les zones designades ZEPA, obliga a l'elaboració d'un EIA en tots aquells projectes que afectin o puguin afectar a zones protegides per aquestes directives comunitàries.

EN CONCLUSIÓ: de continuar la construcció de la línia 9 del Metro al Delta del Llobregat, sense l'elaboració del pertinent EIA, DEPANA considera que hi motius ben fonamentats per a l'obertura d'una queixa comunitària, que podria questionar qualsevol ajuda o aportació de fons europeus per a la seva construcció.

REFLEXIÓ: DEPANA, i suposem que també totes les altres entitats ecologistes, som els primers en apostar per una millora i ampliació dels transports públics i col·lectius, dins i fora de les ciutats. Però creiem que totes aquestes actuacions han de realitzar-se amb total transparència i permetent que la societat civil conegui els projectes i opini. En definitiva, DEPANA considera que no es pot consentir que els elements electorals siguin els que marquin el ritme d'execució i dels trajectes del transport públic.

DEPANA-BAIX LLOBREGAT. Juliol 2002