|
| El Pla delta seca els
aiguamolls del delta del Llobregat| |
L'estiu d'aquest any s'està
convertint en un dels estius menys plujosos dels últims 30 anys, la absència de
precipitacions ha estat total en els darrers dos mesos.
Durant aquest estiu s'han assolit nivells històrics mínims d'aigua a les
llacunes del Delta, s'han eixugat les maresmes i l'aqüífer superficial es troba
per sota dels seus nivells més baixos. Tot això està provocant un greu impacte
mediambiental sobre les espècies animals i vegetals de les zones humides
protegides, amb greus conseqüències i impacte imprevisible. Les
administracions, que en teoria haurien de vetllar per la conservació d'aquestes
zones humides, justifiquen aquesta sobtada davallada dels nivells hídrics en
l'absència de pluja a la zona.
Els períodes de sequera a la mediterrània són cíclics. Potser aquest estiu
s'està manifestant com molt sec, però l'hivern ha estat molt plujós. Altres
vegades, com al principi dels anys noranta, les sequeres havien arribat a durar
més de dos anys seguits sense que això provoqués cap variació significativa
dels nivells piezomètrics del aigua de les llacunes o del aqüífer. És a dir,
malgrat les fortes sequeres estivals que s'han produït al llarg de la història,
durant l'estiu el volum i les característiques del aigua s'han mantingut d'una
forma molt constant.
Des dels anys 60 hi ha estudis de la dinàmica de funcionament del aqüífer
superficial del Delta del Llobregat, i els hidròlecs saben perfectament que el
nivell de l'aigua a l'aqüífer durant l'estiu es manté gràcies al regadiu de les
terres de conreu. A l'estiu es produeix un model de distribució del aigua a
l'aqüífer mitjançant el qual els volums més importants d'aigua es troben just
al mig del Delta produint el que es denomina "Domo" central del
Delta, que correspon a la zona més conreada. Per dintre del aqüífers l'aigua
circula cap a les àrees hídricament més deprimides, regulant d'una forma
acurada el volum total d'aigua. En els últims deu anys, la reducció de les
terres de conreu al Delta ha estat espectacular, entre la A-16 i la C-30 han
desaparegut o estan a punt de fer-ho més de 500 he. El Pla Delta ha eliminat
fins ara unes 850 he,justament les més properes a les
Reserves Naturals i que feien de coixí deles mateixes.
En conclusió, per nosaltres, la dessecació de les llacunes i les maresmes del
Delta, així con la alteració i salinització dels hàbitats naturals, són
conseqüència directa de la bogeria "desarrollista" i la especulació
galopant que s'ha apoderat del Delta els últims anys. Poc interès desperta
actualment el estat dels últims espais naturals del Delta, però la seva
desaparició i la dels camps de conreu adjacents aviat tindrà altres
conseqüències de les que malauradament es parlarà molt. El efecte coixí
d'aquests espais serveix tant per les sequeres com per les pluges torrencials,
laminant l'aigua, infiltrant-la a l'aqüífer i actuant de gegantines basses de
retenció. Desprès de la sequera les pluges tornaran, i en lloc de sols
argilosos trobaran ciment, en lloc d'àrees deprimides trobaran zones elevades.
Potser a partir d'ara les àrees més deprimides passin a ser els antics barris
urbans que es troben per sota de la cota mitjana a la que actualment s'està
edificant a tot el Delta.
DEPANA-Baix
Llobregat. Agost 2003