|La construcció del nou camp del Espanyol, afecta a una zona de domini públic|

Enviat per DEPANA-Baix Llobregat

Amb la notícia de la construcció d'un nou camp de futbol i un complex esportiu per part de l'Espanyol entre la ciutat de Cornellà i el riu Llobregat, molta gent s'ha preguntat: per què hi ha terrenys del terme municipal del Prat a l'altre marge del Riu? L'explicació la podria donar alguna persona gran del Prat, que s'enrecordés on es sortia de mare el Riu a les avingudes. El Riu sempre es desbordava abans d'entrar al Prat, en la corba de Cornellà, a un lloc que li deien el Sorral del Mosso. Es tractava d'un gran meandre que el Riu feia entre Cornellà i el Prat, molt semblant al que encara existeix entre Sant Boi i Cornellà. Als anys setanta, el riu Llobregat es va canalitzar fins al pont de la Autovia de Castelldefels. Aprofitant la canalització es va procedir al desviament del Riu en el tram del meandre per retallar-lo, en conseqüència unes hectàrees del Prat van quedar a l'altra banda del Riu. Així hi ha terrenys del municipi pratenc a l marge dret del riu, pràcticament a dins del nucli de Cornellà.

Fins als nostres dies, aquests terrenys han passat desapercebuts en mig d'infrastructures i amb l'única activitat sobre el terreny d'una empresa d'àrids per la construcció, descendent de l'antic Sorral del Mosso. Però, vet aquí que davant l'enorme ànsia fagocitadora de terreny que té el moviment especulatiu al voltant de les grans ciutats, s'ha arribat a una situació que qualsevol tros de terreny al costat de la metròpoli es converteix en un possible pastís a repartir entre tots els que intervenen en "la transacció". Tot el que hem explicat no passaria del terreny de l'anecdòtic, si no fos perquè justament el límit entre els termes municipals on es pretén dur a terme l'actuació, havia estat fins als any seixanta la llera històrica del riu Llobregat.

L'abandonament de l´antiga llera no es va produir d'una forma natural, sinó mitjançant un procés administratiu d'expropiació i amb la execució d'una obra de desviament, per això, el propietari d'aquesta franja de terreny és l'Estat, ja que es tracta de terreny de domini públic. Després del desviament, la titular de la propietat va continuar essent la mateixa que abans: la Confederación de los Pirineos Orientales. Una vegada transferides les conques internes a l'administració de la Generalitat de Catalunya, l'administració encarregada de la titularitat de la propietat de totes les lleres dels rius catalans que desguassaven directament al mar va ser la Junta d'Aigües. Posteriorment, aquest òrgan es va transformar en la Agència Catalana del Aigua. És a dir, el propietari titular d'aquests terrenys és el mateix que el de tots els rius de les conques internes de Catalunya: l'ACA, ja que es tracta de domini públic hidràulic, encara que actualment no circuli aigua per aquests terrenys.

Mitjançant un procés administratiu es podria arribar a desafectar la titularitat pública de l'àrea, però normalment aquestes actuacions només es duen a terme amb finalitats que impliquin un benefici social general. No creiem que l'actuació prevista sigui d'interès general, més aviat, sembla una pura actuació especulativa. Des de la nostra entitat creien que s´ha d'anar amb cura amb aquest tipus d'actuacions, que podrien donar lloc a un moviment especulatiu de terrenys de propietat estatal que es troba explícitament prohibit per les lleis nacionals. De retruc ens podríem trobar davant d'una situació de indefensió del petit propietari davant possibles temptatives d'alguna administració d'especular al seu favor. Quantes lleres de rius que fan nosa a possibles plans de desenvolupament urbanístic es podrien arribar a desviar expropiant la terra a baix preu, per desprès vendre-les de l'antiga llera a preus de mercat?. Aquest podria ser el cas de trams de lleres del Llobregat i el Francolí. Des de la nostra visió envers la defensa del territori i el patrimoni comú creiem que aquestes situacions no s´hauríen d'arribar a produir, motiu pel qual fem pública la nostra oposició a aquesta actuació a la llera del Llobregat. No cal oblidar del risc de prendre al riu allò que és seu, a sobre amb aquesta alegria i manca de seriositat, atès que els cursos fluvials solen recuperar el camí que els pertany.

DEPANA-Baix llobregat. Abril 2004