|L’especulació i el pla delta tanquen les fàbriques del poble|

Enviat per “Un treballador del Prat”

La desaparició de l'indústria i els conseqüents acomiadaments que afecten a milers de famílies del Prat i rodalies, és un pas més en el disseny d'una ciutat prefabricada en els despatxos consistorials i on la població no te res a dir. La nova transformació del Prat es basa en la seva adeqüació a les necessitats de la Gran Barcelona del 2004 i la ciutat-turística de disseny que ens venen, aquí només podran quedar-se els que puguin pagar un pis de luxe i treballar en el que quedi. Després de les desfetes del Pla Delta i les deslocalitzacions de nombroses factories, els polítics d'Hipocresia-Verds? poden estar contents del passat que han esborrat, del present que han destrossat i el futur que no veiem.

És meravellòs poder veure com es carreguen un poble en bé de l'anomenat "interès general", del que ni s'han interesat en preguntar-nos si ens interessava. El Pla Delta suposa la nostra petita globalització. Terrenys d'una reserva natural, guanyats durant segles al mar per fer-los habitables i conreables, per obra i gràcia de quatre desgraciats, passen a convertir-se en zones d'infraestructures com depuradores, autovies, ports industrials, ZAL de negocis, terceres pistes, aeroports cosmics, AVES, Metros, carreteres i més carreteres, i sobretot ciment molt de ciment, com els hi agrada als especuladors.

El Pla Delta ha arrassat el Delta que porta al nom, primer ha caigut l'entorn i un sector social que portava centuries al Delta i que el van construir amb la seva suor: els pagesos. A base de talonari, d'enganys o directament d'expropiació forçosa, judicis i silencis, la terra del Delta, ahir de les millors d'europa, ha desaparegut sota el ciment. Han talat milers de pins al litoral, han ensorrat masies centenàries, han dessecat llacs i estanys i els han fet apareixer a un alta banda, han canviat la terra com si d'un puzzle es tractes, l'han foradada, l'han violada, han omplert tot de fastic.

Primer va ser el Delta i els seus pagesos, i ara els hi toca als obrers, la primera fase ja està complerta, i a més sense gaires costos de crítica social, silenciada per la manipulació, el derrotisme i l'ignorància de molta gent sobre el que realment succeia. Les úniques respostes oficials cridaven: progrès, futur, ecologisme, sostenibilitat, llocs de treball, oportunitats....Poquet a poquet amb aquesta cantinela ens veiem convertits en els servidors-majordoms del que sobrava a Barcelona. Aquí la merda, allà l'estètica, 3ª pista, ZAL, AVE, Fòrum 2004, etc, etc.

El nostre lloc al món queda reservat a la zona dels pobles de l'entorn barceloní que hauran de pair la demanda de vivenda a Barcelona, llocs a deu minuts del centre en transport públic, gangues pels constructors, però, que passa? l'espai que ocupaven les antigues industries, que s'allunyaven de Barcelona per no embrutar-la, ara sobren. Aquests milers de hectarees de sol industrial és una pressa ben suculenta, i les deslocalitzacions venen a sumar-se al pastís dels que volen més beneficis a sang i foc. Constructores i empresaris es posen d'acord, valgui la redundància, i amb el vist i plau de les autoritats polítiques, quadratura del cercle. Aquesta fàbrica no dona prou beneficis, jo te la compro per fer vivendes, jo recalificaré els terrenys perque ho pogueu fer. Capitalisme salvatge servit amb el gua de seda dels ecologistes i esquerranistes de debò.

VERTIX, gran grup immobiliari que va comprar els terrenys de l'antiga Viscoseda del Prat (LA SEDA), té un principal accionista anomenat Joan Massot, militant d'IC i amic íntimíssim de l'alcalde Lluís Tejedor. Dona la casualitat que Vertix ha comprat 17 hectarees a Sant Cugat al grup Nissan per 18 milions d'euros, al turó Can Matas, on hi anirà la parada del TGV Vallès. Dona la casualitat que l'estació central del TGV possiblement anirà al Prat i en els terrenys de qui? VERTIX. Dona la casualitat que en el ple del passat 14 d'abril TOTS ELS GRUPS DEL CONSISTORI van demanar que l'estació anès allà i no a cap altre lloc, degut als últims rumors sobre les preferències de polítics barcelonins de que anès a l'aeroport. Tot el consistori, incloent-hi als d'IC que fora diuen que no a l'AVE i dins l'exigeixen, i Joan Massot de Vertix s'estiren dels cabells, la gent del Prat no conta. Els interessos d'uns són els interessos dels altres.

Han venut el territori, l'han privatitzat, l'han omplert de multinacionals, consorcis i demés taurons, han posat el futur en mans del sector serveis i els treballadors de les fàbriques ja no estem qualificats per fer el que a partir d'ara hem de fer: servir, servir i servir. La industria ha de tancar perque no dona beneficis suficients, el futur està en el sector serveis ( del que no semblen haver-hi molts llocs en aquest poble) i també en els milers de vivendes que cabrien en el lloc d'aquestes fàbriques. Just al costat de l'autovia de Castelldefels que entra flamant a Barcelona convertida en Gran Via, a 15 minuts de qualsevol banda del nou paradís marca Barcelona. Allà no queda més espai per construir, diuen, i es preveuen milers de noves vivendes en aquestes zones i en d'altres dels voltants. Tot per la centralització. Tot per Barcelona, res per nosaltres.

Tots els treballadors amenaçats, dona igual la recol·locació, es van prometre milers de llocs de treball com a contraprestació de l'ecocidi del Delta, i ara ningú sembla recordar-se'n, on són aquests llocs de treball? La pregunta es repeteix en milers de famílies del poble. Després dels treballadors la dalla s'apropa al cap dels petits comerç i botiga, les grans superficies s'apropen cada cop massa, el poble s'empobreix i la precarietat fa baixar el consum, encara que sigui el més petit.

Ens han venut de mala manera, sense tenir-nos en conte per res, han dibuixat una ciutat futurible, un barri més de la gran ciutat futurible, de destino en lo universal BARCELONA. Els polítics diuen solidaritzar-se i es netegen les mans com Pilatos, ja fa molts anys que les tenen seques, d'esquenes al poble, ja ho sabem, no cal que ens babegeu la vostra hipocresia de forma tan clara. Mentres, els ciutadans del Prat semblen no entendre que el pendul s'apropa a tots els caps, sabrem reaccionar? Serem dignes per plantar cara o abaixarem de nou el cap? Sabrem escopir-lis les veritats als polítics a la cara? Sabrem solidaritzar-nos entre nosaltres? Sabrem lluitar pel nostre poble?

El 21 d'abril a les 18:00 hores a l'avinguda Remolar amb la Ronda, tenim una oportunitat per aturar aquesta desfeta. Manifestem-nos per exigir que s'aturi aquest terrorisme capitalista que ens envolta.

Un treballador del Prat. Abril 2004