El passat 14 de setembre va apareixer al diari La vanguardia la notícia de que en els propers 5 anys els acreedors de Fisipe cobraran el 50% dels deutes pendents, entre aquests acreedors es troben l'ajuntament del Prat i d'altres administracions amb la categoria d' "acreedors privilegiats".
El llarg tancament de Fisipe va començar l'any 2003 i va finalitzar el novembre del 2004 amb l'acomiadament de 264 treballadors. En aquell mateix mes es va fer pública la venda dels terrenys de la fàbrica a dues immobiliàries confirmant-se el trasfons especulatiu que des del primer dia denunciaren els treballadors i que esdevenia la principal causa del tancament. Actualment el procès a Fisipe es troba en la resolució del pagament del deute contret en declarar-se en fallida. Tots els acreedors es van adherir a la proposta plantejada pel grup de fer el pagament del 50% del deute en els propers cinc anys. Els deutes ascendeixen a 42 milions d'euros i els diners sorgiran principalment de l'obtingut amb la venda dels terrenys.
Els tancaments de fàbriques i les anomenades deslocalitzacions són processos cada cop més usuals. En molts casos hem sentit a les administracions lamentar-se d'aquests fets i atribuir-los als efectes de l'economia global i les lleis del mercat, el consistori pratenc inclús ha fet declaracions oficials en que es solidaritzava directament amb els treballadors de Fisipe i Paperera. Tot això de cara a la galeria queda molt bé, però quan es coneix els cobraments que fan certes administracions amb aquests tancaments i els beneficis monetaris que en treuen, podem dubtar seriosament de la seva sinceritat. L'ajuntament del Prat, i no només ells sinó també Hissenda, la Seguretat Social i l'Agència Catalana de l'Aigua, cobren pel tancament de Fisipe, l'ajuntament del Prat cobrarà pel tancament de la paperera i va cobrar pel de la Seda, veient això sorgeix la pregunta: una part tan beneficiada amb aquests tancaments fa tot el possible per evitar-los?
I en quant a la potestat de reqüalificar els terrenys (que tenen únicament els consistoris) els fa rebre també guanys directes en convertir-los de sòl industrial a sòl habitable i per tant edificable. No beneficia això les immobiliàries i l'especulació? Unes quantes immobiliàries estan comprant els terrenys de les indústries i l'ajuntament requalifica els terrenys perque aquestes operacions siguin possibles i a sobre els surti rentable. Fa un temps el consistori va amenaçar amb no requalificar els terrenys de Fisipe i Paperera pressionat per les mobilitzacions dels treballadors contra el tancament, però tots sabem que es qüestió de temps i de "bones negociacions" entre les immobiliàries i el consistori perque aquesta amenaça deixi de tenir validesa. Un cop hagin cobrat el que "els deuen" segurament l'ambient estarà més distés i les requalificacions quedaran acordades després dels brindis.
14 Setembre 2005.