|
| FISIPE (Cronologia). | |
|
- 5 Desembre 2003: Fisipe anuncia el tancament de la
factoria acomiadant a 264 treballadors per la “manca de competitivitat”. La
factoria dedicada a la fabricació de fibres sintètiques i acríl·liques ja va
acomiadar 112 dels 390 treballadors l’any 2002 amb aquesta mateixa
“excusa”. L’any 2001 la plantilla era de 365, el 2002 de
297 i el 2003 de 264. L'empresa possarà a la venda els terrenys de la
factoria de 90.000 metres quadrats a un preu que oscila entre 510 i 570 euros
per m2. 50 milions d'euros per l'operació. - 19 desembre 2003: Els treballadors denuncien
l'operació especulativa. L'any 2000 l'empresa fou comprada pels
portuguesos aplicant un pla d'inversions que va costar 112 acomiadaments en
menys de tres anys i que va ser pactat amb el comitè d'empresa. La mesura no
només afecta als 264 de la planta sino a 158 subcontractats. En la primera
reunió Fisipe ofereix 20 dies per any treballat, a través dels seus advocats
perque cap representant de l'empresa va assistir. - 22 desembre 2003: Els treballadors preparen
mobilitzacions: El representant de CCOO del comitè diu que les perdues
són cojunturals i que el que s'amaga és una operació especulativa. Les fibres
que es feien al Prat s'han començat a fer a la planta de Portugal. Un grup
desconegut ha fet una oferta de compra. - 8 gener 2004: Español, president de La Seda, fa publica
l'oferta de compra. - 12 gener 2004: Els treballadors es manifesten pel
Prat. Es coneixen els noms d'alguns socis d'Español com Jose L.Morlanes,
expresident del consell comarcal, regidor a Cornellà, antic sindicalista
d'UGT i codirector del grup seda, tanmateix el nom de la majoria d'inversos i
socis no surt sospitosament a la llum. El president del comitè es mostra
il·lusionat perque “ha salvat d'altres empreses”, l'acord de venda té unes
condicions, acomiadament de 30 treballadors, reducció salarial del 20%,
ampliar la planta de cogeneració, a més demanen crèdits a la Generalitat. Més
de 200 persones es manifesten a la tarda pels carrers del Prat. Sortint a les
sis de la tarda de la porta de la factoria fins arribar a l'ajuntament. El
dia 14 l'ajuntament en el ple aprova per unanimitat una moció que es
compromet a mantenir la qualificació com a sol industrial - 19 gener 2004 El comitè convoca tres dies de vaga. Entre els rumors de compra-venda per
Español, considerat com el sector negoci de CIU junt amb Macià Alavedra, que
suposen la congelació de l'ERO 14 dies, el comitè convoca vaga pels dies 26 i
30 de gener així com el 7 de febrer. Español busca inversors i marca el 15 de
febrer com a dia límit per veure si l'oferta és viable o no. - 21 gener 2004. Carta d'Aguado al diari. - 20 gener 2004. Fisipé no tancarà. Segons el diari “El Pais”, la
factoria no tancarà perque rebrà un crèdit de l'ICF (Inst. cat. Finances), en
el rellançament el dep. treball i ind. Generalitat
donen recolzament a l'oferta d'Español que també recolza el comitè. Fisipe
posa preu a la venda: 7,5 milions d'euros. Paulo Sande diu que l'anterior pla
de viabilitat que va acomiadar 112 treballadors “va quedar avortat pels
efectes del 11 setembre”. - 25 gener 2004: La rebaixa salarial dificulta
l'acord. Fisipe ha signat un
preacord amb el grup d'Español, tanmateix alguns treballadors es neguen a
acceptar la reducció salarial. - 26 gener 2004: Primer dia de vaga. 24 hores de vaga
total i manifestació a Barcelona de 250 persones, el recorregut de Plaça
Urquinaona a la Plaça Sant Jaume amb un taüt de cartró i una pancarta que
deia: “No al tancament de Fisipe, no més acomiadaments al Prat”. A la Plaça
un representant entrega un document a la Gene demanant la seva intervenció,
protesten per la reducció anterior de 112 i el nou sacrifici que se'ls
demana, no volen acceptar reduccions ni de plantilla ni salarials, tot i que
fonts de CCOO diuen que podrien acceptar la reducció salarial. Mantenen els
dies de vaga i denuncien amenaces de la direcció per les protestes. El comitè
d'empreses es reunirà al dia següent amb el grup d'Español. - 29 gener 2004: Segon dia de vaga i negociacions
dures. El 29 a les 21:00 de la nit comença el segon dia de vaga en la
totalitat de la fàbrica. Per tercera vegada es van trobar els possibles
compradors i el comité, després que els treballadors en assemblea rebutgessin
la reducció salarial i els acomiadaments, el portaveu comitè diu que “la
negociació és duríssima”, els hi han fet entrega dels números de l'inversió
que han d'estudiar i el proper 4 de febrer s'acaba el plaç donat per la
multinacional Fisipe-De Mello. Els sindicats es queixen de que “falta
informació i molta documentació” per acceptar la compra, per la seva part CGT
considera inacceptable la retallada salarial i l'acomiadament de 30 persones
i denuncien l'intenció sospitosament especulativa dels nous compradors. Sergi
Alegre de l'Ajuntament diu que “combatran qualsevol intent d'especulació
urbanística” davant la sospita de que Fisipe i Reno es tanquen per la
privilegiada possició de terrenys que tenen. Viscoseda també va ser comprada
per una immobiliària en una operació que l'ajuntament va recolzar. - 31 gener 2004: Accepten l'acord d'Español en
majoria 5 dels 13 representants es
van declarar en contra de l'acord, tanmateix els treballadors votaran en
referendum la proposta d'Español, rebaixar en 20% el salari, congelar durant
els dos propers anys els salaris i acceptar la prejubilació de 30 persones.
La vaga del 7 es manté i CGT es declara en contra perque els nous inversors
no ofereixen suficients garanties de continuitat - 1 febrer 2004: Rañé exigeix al govern central que
col·labori per evitar fugides. - 4 febrer 2004. Els treballadors accepten en
referendum la rebaixa. Dels 264 treballadors 157 van votar a favor (63%),
91 en contra i un vot nul. El problema ara està al comitè perque 3 de la CGT
i 3 de TAC (Treballadors agrupats de Courtelle) no accepten el resultat i no
volen signar rebaixes ni acomiadaments, 6 de CCOO i 1 d'UGT diuen que han
d'acceptar-ho. Tanmateix la queixa parteix del fet que només hagin votat 264
de Fisipe i no els 158 de les subcontractes. Era l'últim dia que els hi
quedava per acceptar, tanmateix encara cal saber si l'ICF dona el crèdit de
12 milions dels 26 que estableixen els inversors per la reflotació.
L'acceptació comporta la rebaixa del 15%, l'acomiadament en forma de
prejubilació de 30 treballadors. De mello de fet ha venut els terrenys a una
immobiliària que es farà efectiva el gener del 2006. El pla proposa deixar de
ser tèxtil paulatinament per convertir-se únicament en química. - 6 febrer 2004. La CGT es declara contraria a
l'acord. Critiquen la hipoteca del sol com a garantia de les inversions
perque suposa l'empobriment de la fàbrica, la rebaixa salarial que comporta
el retorn als sous de 1994 i d'inacceptables les prejubilacions. També diuen
que el referendum va ser viciat, un dia abans del tancament i que molta gent
no l'ha acceptat. - 10 febrer 2004. El comitè d'empresa es nega a signar
l'acord. La reunió del comitè va donar els següents resultats, 7 en
contra (3 CGT-2 transfugues de CCOO i 3 TAC), 5 a favor (CCOO 4 i 1 d'UGT) i
1 abstenció. Segons un portaveu sempre han dit que no signaran acomiadaments
ni rebaixes i que això suposaria un perillòs precedent per tots els
treballadors d'arreu. Fisipe torna a reactivar l'ERE després d'aquesta
decissió, segons CCOO el comitè accepta la decissió o ha de dimitir. Membres
de CGT diuen que no poden acceptar un pla especulatiu en el que no coneixen
el nom dels inversors que es mantenen en un secret absolut. A la tarda es fa
una assemblea molt tensa amb els treballadors en el que s'explica la nova
situació. - 11 febrer 2004: El comitè diu ara que si signarà. L'assemblea
dels treballadors ha estat tensa i si ha dit de tot, la fàbrica ha alertat
que si no acceptaven començarien a parlar del tancament. Al final els membres
del comitè han rectificat, 8 a favor i 5 en contra. - 16 febrer 2004. El comitè es reuneix amb els
compradors. Fisipe dona com a límit el 20 de febrer per tancar la compra,
cal l'aval de la Generalitat en forma de crèdit. - 20 febrer 2004. La Generalitat no es compromet a
l'aval i crèdit. Els treballadors estan indignats amb l'actitut de
silenci de la Generalitat davant el plaç posa't per Fisipe. - 23 febrer 2004. Rañé diu que no avala sino hi ha
garanties de continuitat. El grup
d'Español ha de comprar els terrenys i presentar un pla amb garanties de
futur, la cessió del terreny a la generalitat no és cap garantia de que allò
funcioni perque el conseller diu que la Generalitat “no és una immobiliària”.
Els del comité i Fisipe es reuneixen per signar l'acord votat pels
treballadors però s'ajorna per la manca d'aval. Rodriguez, portaveu del comité,
diu que la Generalitat ha tingut temps d'estudiar-ho i que ells han fet tot
el que podien, el govern argumenta que fins el 19 de febrer no van rebre
l'oferta del grup d'Español i que necessiten uns dies per estudiar-ho. En
concret demanen un crèdit de 12 milions d'euros i un aval de 8 milions. - 24 febrer 2004: Fisipe anuncia el tancament. La
raó és la manca de resposta de la Generalitat per donar l'aval i “les
perdues setmanals de mig milió d'euros”. Els compradors van demanar un
mes de prorroga tot i que la fàbrica ho nega, diuen que només es tirarien
enrera si la Generalitat fa públic un compromís amb els compradors. Els
treballadors acusen directament la Generalitat del tancament. Rañé diu que en
una setmana o quinze dies com a màxim hauran de donar una resposta i
adverteix a Fisipe que legalment no poden tancar perque no hi cap ERO
aprovat. La Seda i
Fisipe comparteixen una unitat de cogeneració d'energia on els primers
consumeixen l'electricitat i els segons el vapor, treballen 33 persones, el
tancament comportaria un encariment de l'energia per La Seda, aquesta seria
el principal interés del grup d'Español per fer-se amb la planta. - 5 març 2004: Fisipe comunica que tanca el dia 9 de
març. Els treballadors es concentren davant la conselleria de Treball on
van entregar una carta a Rañé (que no hi era) perque doni el crèdit a
Español. Comitè i fàbrica negocien indemnitzacions, la fàbrica dona 20 dies
per any treballat i els sindicats demanen 45. - 8 març 2004. Fisipe tancarà la planta a mitjanit i
es declara en suspensió de pagaments, els treballadors es concentren
bloquejant la sortida. Els treballadors esperaven una reunió d'última
hora entre la Generalitat i Español, aquest diu que no tenien res convocat i
que ja no tenia interès després de totes les traves
que li posen: “Nosaltres hem donat per acabat el procés”. Fisipe es declara
en suspensió de pagaments en els jutjats del Prat amb 48 milions de deute,
argumenta que no hi ha materia primera per continuar treballant. Uns 60
treballadors bloquejaven la sortida de camions carregats amb el producte
final, els sindicats parlen de que encara hi ha materia primera per continuar
treballant i preveuen presentar un contrainforme a la suspensió de pagaments
perque el problema el veuen en la financiació i no en la viabilitat de la
factoria. - 9 març 2004. Rañé adverteix Español que no poden ser
els únics que lluitin contra el tancament. També diu a Fisipe que la
suspensió no vol dir que es deixi de treballar, i demana a Español un esforç
equiparable al que han fet els treballadors i l'administració. Els
treballadors fan tots els esforços per mantenir encara en funcionament la
fàbrica, bloquejant l'entrada i mantenint dues de les vuit línies de producció
en funcionament perque si s'aturen ningú les podrà reiniciar, tanmateix diuen
que hi ha materia només per quinze dies de feina i demanen agilitat a la
Generalitat. - 11 març 2004. Un grup de directius es mostra
interesat en comprar la fàbrica. Fernando Senar, exdirectiu, i dos
directius més plantegen una sortida però també passa per un crèdit de la
Generalitat. Les tres manifestacions convocades es suspenen pels fets de
Madrid. - 12 març 2004. Acampada indefinida dels
treballadors. Decideixen acampar a
les portes de la fàbrica de forma indefinida una vintena de treballadors en
14 tendes de campanya. Principalment volen pressionar la Generalitat perque
doni el crèdit i es van rellevant en torns. Denuncien a la vegada el retard
en presentar el projecte d'Español. - 13 març 2004. 180 treballadors es concentren per
salvar l'empresa i es formen en assemblea permanent. - 16 març 2004. La Generalitat denega el crèdit al
grup d'Español. L'ICF denega el crèdit adduint que el pla de viabilitat
no garanteix el futur econòmic a llarg termini ni el manteniment dels llocs
de treball, la reducció de costos no és suficient cal innovació que no
preveuen. Els treballadors es mostren decebuts per l'actitut que no esperaven
d'aquest govern, es veuen objecte d'un joc entre administracions. Demanen un
ajut per negociar les indemnitzacions i decideixen tancar-se a la fàbrica per
vigilar el tancament. - 18 març 2004. El jutjat núm.1 del Prat admet a
tràmit la suspensió de pagaments. - 24 març 2004. Fisipe valora en 35 milions d'euros
els seus terrenys. - 26 març 2004. Treballadors retenen directius a
l'interior de la fàbrica. La policia allibera en una forta tensió amb els
manifestants dos directius retinguts durant sis hores per 150 treballadors.
Els directius van presentar una denúncia per llançament d'ous i tomaquets, un
ou va impactar en el cap d'un d'ells. - 6 abril 2004. El govern nega l'ERO a Fisipe. Rañé titlla de desproporcionada la mesura de
l'ERO i que els números no demostren inviabilitat sino que són xifres
cojunturals, ja que al 2002 va tenir beneficis i el deute de 12 milions es fa
sobre uns beneficis de 100. Els treballadors van mostrar la seva alegria en
el moment d'anunciar-se aquesta quan es trobaven manifestant-se davant la
conselleria convocats per la CGT. L'empresa anuncia que presentarà recurs. - 21 abril 2004. La Xarxa social contra els tancaments
del Prat convoca un miler de persones al Prat en solidaritat amb els
treballadors. - 22 abril 2004. Fisipe presenta un ERO temporal per
la meitat de la plantilla. L'ERO afecta a 142 treballadors i serà per
tres messos, membres del comitè responen que no té credibilitat i que Mello
ja els ha advertit que vol acabar amb la materia primera per netejar els
tancs i tancar. - 11 maig 2004. Els
treballadors demanden Fisipe. Després
de la negació de l'ERO els directius van decidir aturar màquines excepte les
que funcionen per seguretat, estan obligats a presentar-se perque sino els
poden acomiadar però no hi ha feina i deambulen les vuit hores, l'empresa
està obligada a donar-los i no ho fa per això han decidit UGT i CCOO
demandar-la. El comitè continua negociant les indemnitzacions per un
tancament que es veu inevitable, demanen 45 dies perque hi ha diners. - 19 maig 2004. El comitè rebutja l'última oferta de
Fisipe. Després d'una reunió entre direcció i comitè no es va arribar a
un acord. L'empresa oferia 21 milions d'euros fet que feia pujar els 20 dies
treballats, els treballadors demanen 45 dies que suposen 29 milions d'euros.
Els treballadors estan preocupats perque es declari en fallida, cosa que
faria perdre a tots, portaveus de l'empresa negaven aquesta sortida de
moment. - 21 maig 2004. Fisipe presenta la fallida. El
comitè d'empresa va anunciar que presentaria una querella criminal contra de
Mello per les continues provocacions i les omissions d'obligacions amb
respecte la plantilla. Els sindicats lamenten que no es paguin les últimes
mensualitats tot i haver diners i consideren la fallida provocada. - 1 juny 2004. Fracassa reunió entre treballadors i
Fisipe que retira la suspensió dels jutjats per tancar. Fonts legals
adverteixen a Fisipe que la suspensió de pagaments i la fallida són incompatibles,
sense retirar la primera no es pot admetre la segona, representants de
l'empresa retiren doncs la suspensió. De moment els treballadors no presenten
la tercera denúncia contra de Mello anunciada ahir. A instàncies de Treball
es van reunir treballadors i directius però amb les mateixes possicions de
cada banda. L'única novetat és el pagament dels mesos d'abril i maig als
treballadors. Com a mesures “tranquilitzadores” Fisipe manté el menú a 1,60
euros i el transport gratuit. - 7 juny 2004. El jutge admet a tràmit la declaració de fallida. - 11 juny 2004. Nous
gestors nomenats pel jutjat. Sol·liciten
a la Generalitat l'autorització dels 142 acomiadaments del segon ERO, als
restants 122 els reserven la neteja d'instal·lacions, aleguen el perill
mediambiental de la planta degut a l'aturada. Els gestors demanen buidar els
tancs i els treballadors diuen que es torni a posar en funcionament per
convertir l'última matèria en fil acríl·lic. - 14 juny 2004. El jutge absol al comitè de coaccions
als directius. El judici va durar pocs minuts perque els representants de
l'empresa no van assistir, el jutge va absoldre el comitè dels fets succeits el
26 de març, uns quants treballadors van assistir al judici com a mostra de
suport. - 22 juny 2004. Judici contra Fisipe en demanda dels
treballadors. Segons els advocats dels treballadors Fisipe tenia previst
tancar la fàbrica a l'octubre, abans del primer ERO presentat, i ho va fer
tot i la negativa de la Generalitat. Van presentar documents que demostraven
l'ordre rebuda des de Portugal de cessar activitats i no acceptar més
comandes, qüestió que va afirmar el director de Fisipe, Josep Condom. A més
va declarar que Fisipe Portugal volia quedar-se amb un producte destacat i
clau, el Donalit, que s'utilitza a les autopistes. És un producte que es
barreja amb l'asfalt, donant-li consistència i absorvint l'aigua del ferm,
aquest producte és marca registrada de Fisipe Barcelona i segons membres del
comitè era la clau de la continuitat i la demostració de la viabilitat. - 9 juliol 2004. Treball torna a denegar l'ERO. El recurs presentat el 5 de maig per la
fàbrica va ser denegat en no esgotar-se totes les possibilitats abans
d'extingir 264 contractes. La presentació de fallida de Fisipe tampoc ha
estat valorada en estar presentada posteriorment a l'ERO. Els números
vermells no eren suficients per presentar un ERO d'aquestes característiques.
Encara resta pendent la sentència del jutge davant el recurs dels
treballadors per acomiadament improcedent. En els moments a la factoria una
de les vuit línies està en funcionament i s'estan netejant els tancs pel
tancament futur. - 28 juliol 2004. Fisipe haurà d'indemnitzar els
treballadors. 258 treballadors havien presentat demandes contra Fisipe,
el jutjat social va declarar-se favorable a la demanda d'aquests. Durant el
judici els directius van intentar fer veure que Fisipe eren dues companyies
independents per evitar el pagament, tesi que va ser rebutjada pel tribunal,
la sentència obliga al pagament de 30 milions d'euros als treballadors
afectats o el que és el mateix 45 dies per any treballat, Fisipe té cinc dies
per presentar recurs. Per assumir el pagament Fisipe va aprovar en un augment
de capital de 30 milions d'euros. - 4 agost 2004. Fisipe presenta recurs al Tribunal
Superior per guanyar temps. Just el dia que s'havia de fer efectiu el
pagament als treballadors van presentar un recurs, per avalar el pagament han
aportat l'hipoteca dels terrenys valorada en 46 milions d'euros. La situació continua oberta encara des del mes de desembre. |