| Crítica a la xerrada al KOP sobre les drogodependències [Opinió] |
 


Noticia enviada per: Josep Meizoso

Vaig anar a la conferència que vostè va fer-nos al Kop, cercava quelcom que em pogués ajudar, informar-me sobre qüestions que m'interessen, però en contes d'això em vaig trobar amb un metafísic rondinant.

Un discurs epistemològic n'implica un d'ideològic, però el valor veritat existeix. Les teories poden ser verificades, la misèria de la ciència es troba en una altre lloc, la ciència estudia les petites parts de la realitat de la dels Senyors en poden treure benefici, però no per ciència, sinó per estar colonitzada pel mercat.

Aquest home condemnat al patiment neuròtic del que vostè ens parlava no es l'Home, és el fruit de la modernitat, l'allargada ombre del protestant.

Totes les institucions de la modernitat estan petant, però la futurologia no mereix gaire crèdit, no sabem el que vindrà, però podem intuir que potser serà menys miserable.

En quan als assassins extremenys que van anar a les índies en un principi, tenen una cosa al seu favor, ells no anaven a fer negoci, embolcallat amb la cuirassa que era el nihilisme catòlic, mataven i violaven, però en realitat això era sols un entreteniment, el que buscaven es l'or, no feien negocis, saquejaven.

Pel que fa a la diferenciació entre els humans que lluiten i els que no, em pot interessar com una broma aristocratitzant.

Occident, i no sols occident, ha construït un infern primer per les dones i després per l'estranger. A l'Iraq, en el darrer neolític, coincidint probablement probable a una Deessa, van nàixer les ciutat abans que la agricultura, els cereals naturals eren tan abundants, que només calia collir-los

I mes concretament en relació a les drogues, les pautes de consum han canviat des dels 70, Èxtasi líquid, Ketamina, quantitats brutals d'alcohol, la gent no busca cap llevapenes, busca la mort, no es poden legalitzar, ni regular, ni controlar aquests verins i aquestes practiques si no volem ser uns genocides.

I finalment, el treball físic representa patiment físic, dolor físic, i es viscut com un estigma, per donar-se conta del que els que el pateixen el que és estrany seria que no es droguessin, no cal haver llegit la Critica a la Ideologia Alemanya.

Ens cal un nou Marx, però el soler de la praxis ha de ser la ètica.

Josep Meizoso Bernal.

 

20 Octubre 2005. El Prat Llobregat